LLIBRE del REPARTIMENTS del REGNE de VALENCIA. (I)

\"Repartiment"LLIBRE DE REPARTIMENT ´: LLENGUA I REPOBLACIO”( Capitul I )

Est es u dels temes que mes ha preocupat a lo llarc de molt de temps als experts regnicoles per la gran trascendencia que se li ha volgut donar a la repoblacio del Regne de Valencia, despres de la reconquista, en l’existencia de la llengua valenciana. La superficialitat i l’absencia d’investigacio documentada a lo llarc dels sigles difongue les falses teories de l’archiver catala Prosper de Bofarull (1848) –encobertes d’interessos espureus  de que, en la vinguda del rei Jaume I, se produï en el Regne de Valencia un “buit demografic” per l’expulsio de tota la poblacio autoctona, i que quedaria compensat (segons les falses teories bofarullenques) per masses de `catalans´ (MarcaHispanistes) que vingueren a dur-nos els seus dialectes provençals.

Com ya s’ha apuntat en el capitul III de Cronologia Histórica de la LLengua valenciana , l’investigacio historica realisada pel Catedratic d’Historia N’Antonio Ubieto Arteta (1973) al voltant dels unics documents historics existents ha permes aplegar a conclusions molt precises per mig de l’us correcte d’eixos archius.

Son sobradament coneguts: el “Libre del Repartiments del Regne de Valencia” i “els Libres de Avehinaments” que han tirat per terra eixes falses teories. L’estudi contrastat dels noms  dels conquistadors que apareixen escrits pels notaris del rei en Jaume en el “Libre de Repartiment” i els que apareixen en el “Libres de Avehinaments” de sigles successius (XIII, XIV i XV) ve a demostrar l’escas numero de gent procedent de la Marca Hispanica catalana que vingue a la conquista del Regne de Valencia i que, ademes, se quedà:

Entre  1387-1396, el percentage de catalans registrats es nomes del 1´2 %.

Entre 1401-1450, el percentage es de 4´23 %.

I per a 1475 el percentage de catalans es el 2´5 %.

Perque, com afirma el professor Ubieto en son llibre: “Hay una constante histórica interesante: la inmigracio catalana en Valencia ha sido siempre, desde el siglo XIII, una de las menos numerosas proporcionalmente” (“La inmigración en la Valencia Medieval” Temas valencianos. ANUBAR. 1972)

L’existencia d’una “parla romanç” autoctona, procedent del trencament del llati i enriquida en numerosos prestams llingüistics procedents de les diferents invasions anteriors a la conquista del Regne de Valencia, ha quedat sobradament demostrada.

La reorganisacio del Regne de Valencia baix domini cristia resultà prou difícil. Sorgiren immediatament dos problemes plantejats pels antics pobladors (musulmans i mossaraps) i pel repartiment de les terres, que havien quedat buides, entre els cristians que havien participat en la ocupacio.

Poc despres de la conquista de Valencia trobem dos postures: l’eclesiastica, encapçalada pel bisbe valencià Arnau de Peralta (1243-1248) que fon un acerrim defenedor de l’expulsio de tots els mudeixars, d’acort en la mentalitat pontificia que arreplegà en sa carta al Papa Climent IV (1266), quan escrivia a Jaume I perque tenía presa en l’expulsio dels mudeixars dels seus regnes. I la postura dels nobles, que veïen en l’expulsio una minva dels seus interessos.
                                                                                                                                                                       …………………

(extracte del Capitul IV meu  llibre "Cronologia Histórica de la Llengua Valenciana")

 II parte.    I ARTICULS RELACIONATS :

 

1.-Artículo de Amparo Cabanes sobre los repobladores del Reino

2.-Repartiment i Antropinimia, Revista de Filologia valenciana

1.-La mentira de la repoblación catalana. Agustín Galbis

2.- La mala fama catalana, por Agustí Galbis 

3.-Todos los artículos de Agustí Galbis