MARCA HISPANICA CATALANA.MAPAS HISTÓRICOS MEDIEVALES
(Versio en LLENGUA VALENCIANA a continuacio)
Es de sobra conocido lo mucho que le molesta al nazionalcatalanismo el ninguneo (casi absoluto en los MAPAS HISTÓRICOS medievales colgados en internet) de la existencia de lo que hoy es Cataluña. Lo que SÍ está reflejada, en todos ellos, es la existencia de una MARCA HISPÁNICA (carolingia primero, aragonesa después) y, posteriormente, unos condados catalanes , destacando entre ellos el de Barcelona, que era el único feudo realmente importante de los ocho.
Se pueden leer muchos comentarios ( burlescos y enrabietados) poniendo en duda la incluso la existencia de los mapas que ilustran artículos o capítulos y que reflejan la absoluta frustración y complejo de inferioridad que embarga al nazionalcatalanismo … del “quiero y no puedo”… .
Uno de los mapas que más les disgusta es el ya conocido mapa europeo, “Chrétíenté d’Occident à l’an de grâce 1235” donde no consta, para nada, ninguna referencia a Cataluña. El actual territorio catalán está enmarcado como territorio francés. Y no es error. Los ocho condados autónomos de lo que es hoy Cataluña pagaban entonces vasallaje feudal a la corona francesa y fue así hasta el el 16 de julio de 1258 , cuando , gracias al Tratado de Corbeil, los marcahispanistas de dicho territorio pasaron a ser súbditos feudatarios del Rey de Aragón.
Durante toda la Edad Media Cataluña fue, pues, solo una “Marca Hispanica” tributaria de los Reyes Carolingios hasta que en dicho tratado de Corbeil (1258) entre San Luis Rey de Francia y Jaime I el Conquistador , acordaron que los Condados al sur de los Pirineos tributarían a la Corona de Aragón y los condados del norte a Francia.
Los 8 condados de la Marca Hispánica tuvieron plena jurisdición hasta el siglo XV con la única excepción fue el Condado de Barcelona que, por el matrimonio del Conde Ramón Belenguer IV en 1137 con Dª Petronila de Aragón , Barcelona quedó entonces incorporado a la Corona de Aragón pero SIN VARIAR SU CONDICIÓN DE CONDADO ni adquirir el conde barcelonés la condición de “Rey de Aragón”, título que pasó directamente al hijo de la Reina Petronila.
Los 7 restantes condados (Besalú, Vallespir, Peralada, Ausona, Ampurias, Urgel y Cerdanya) mantuvieron su independencia hasta 1521, cuando el Rey de España Carlos I nombró Virrey de Cataluña al Arzobispo de Tarragona, don Pedro Folch de Cardona . Por lo tanto Cataluña NO EXISTIÓ COMO REGIÓN UNIFICADA hasta esa fecha y, por lo tanto, no pudo actuar nunca antes como entidad histórica unificada.
Sin embargo, he aquí hoy una serie de mapas históricos , sacados de diversas fuentes históricas de absoluta solvencia ( Jaume Vicens i Vives, Antonio Ubieto Arteta , Joan Reglá, etc .. ) en los que existe ABSOLUTA COINCIDENCIA en la denominación de los territorios (hoy catalanes) al sur de los Pirineos. Y sin olvidar la condición ARAGONESA de Lérida y la salida del Reino de Aragón al mar Mediterráneo , siguiendo el entonces aragonés valle del Ebro : frontera norte del histórico REINO de VALENCIA , territorio que, por el contrario, sí que tuvo ,SIEMPRE, su condición de “REINO”.
La historia ni se vota ni se cambia. Quien lo hace , solo cae en el más cochambroso de los ridículos .
====== Versio en LLENGUA VALENCIANA)
MARCA HISPANICA CATALANA.MAPES HISTORICS MEDIEVALS
Es de sobra conegut lo que li molesta al nazionalcatalanisme el `ninguneig´ ( quasi absolut en els MAPES HISTORICS MEDIEVALS penjats en internet ) de l’existencia de lo que hui es Catalunya. Lo que SÍ que esta reflectida es l’existencia d’una MARCA HISPANICA (carolíngia primer, aragonesa després) i, posteriorment, uns comtats catalans , destacant entre ells el de Barcelona, que era l’unic feu (feudo) realment important dels huit existents.
Es poden llegir molts comentaris ( burlescs i enrabietats) posant en dubte, inclus, l’existencia dels mapes que ilustren articuls o capítuls i que reflectixen l’absoluta frustracio i complex d’inferioritat que embarga al nazionalcatalanisme … del “vullc i no puc”… .
Un dels mapes que mes els disgusta es el conegut mapa europeu, “Chrétíenté d’Occident à l’An de grâce 1235”a on no consta, per a res, cap referencia a Catalunya. L’actual territori catala esta emmarcat com a territori frances. I no es error. Els huit comtats autonoms de lo que hui es Catalunya pagaven llavors vassallage feudal a la corona francesa i va ser aixina fins al16 de juliol de 1258 , quan , gracies al Tractat de Corbeil, els marcahispanistes del dit territori van passar a ser subdits feudataris del Rei d’Aragó.
Durant tota l’Edat Mija Catalunya va ser, només, una “Marca Hispanica” tributaria dels Reis Carolingis fins que en el dit Tractat de Corbeil (1258) entre Sant Lluís Rei de França i Jaume I El Conqueridor , van acordar que els comtats al sud dels Pirineus tributarien a la Corona d’Arago i els comtats del nord a França.
Els 8 comtats de la Marca Hispanica van tindre plena jurisdición fins al segle XV en l’unica excepcio va ser el comtat de Barcelona que, pel matrimoni del comte Ramón Belenguer IV en 1137 en la princesa Petronila d’Aragó , Barcelona va quedar llavors incorporat a la Corona d’Arago pero SENSE VARIAR LA SEUA CONDICIÓ DE COMTAT ni adquirir el comte barceloní la condicio de “Rei d’Aragó”, títul que va passar , directament, al fill de la Reina Petonila.
Els 7 restants comtats (Besalú, Vallespir, Peralada, Ausona, Empuries, Urgell i Cerdanya) van mantindre la seua independencia fins a 1521, quan el Rei d’Espanya Carlos I va anomenar Virrei de Catalunya a l’arquebisbe de Tarragona, el senyor Pedro Folch de Cardona . Per tant Catalunya no va existir com a regio juridica unificada fins eixa data i, per tant, no va poder actuar, mai abans, com a entitat historica unificada.
No obstant aixo, ací renim hui una serie de mapes historics , trets de diverses fonts historiques d’absoluta solvencia ( Jaume Vicens i Vives, Antonio Ubieto Arteta , Joan Regla, etc .. ) en els que hi ha ABSOLUTA COINCIDENCIA en la denominacio dels territoris (hui catalans) al sud dels Pirineus. I sense oblidar la condicio ARAGONESA de Lleida i l’eixida del Regne d’Aragó al mar Mediterrani , seguint l’aragones vall de l’Ebre : frontera nord de l’històric REGNE de VALÈNCIA , territori que, al contrari, sí que va mantindre, SEMPRE, la seua condició de “REGNE”.
La Historia ni es vota ni es canvia. Qui ho fa , nomes cau en el mes burlesc dels RIDÍCULS.