EL SUBSTRAT IBER de la LLENGUA VALENCIANA

Uncategorized

EL SUBSTRAT  IBER  de la LLENGUA VALENCIANA .

El pas acreditat dels numerosos pobles que habitaren el Regne de Valencia: fenicis, grecs, ibers, cartaginesos, romans, gots, visigots, araps, judeus, aragonesos, navarros, castellans, gallecs, francs pirenaics, aquitans, provençals, etc., deixà calcigades indelebles en la cultura i en la LLENGUA VALENCIANA a traves dels sigles. De tots ells, TRES foren els pobles que hauriem de resenyar necessariament, per la seua valuosissima aportacio cultural i llingüistica a la nostra koiné valenciana genuïna: els ibers, els romans i els araps. Foren estos tres pobles els grans forjadors, en orige, de la nostra raça i de la nostra llengua durant llarcs sigles de cohabitacio i de coexistencia.

http://www.teresafreedom.com//images/articles/iberos/Plomos iberos 1.jpegCom a primer antecedent llingüistic  de la LLENGUA VALENCIANA (substrat) ,  en numerosos vestigis arqueologics, en inscripcions escrites i en alfabet genuï, tenim al poble IBER, testimonis del qual inunden les poblacions de Moixent, Bocairent, Lliria, Alcoy, Villena, Elig, Murla, Chest, Sinarques, Alcala de Chisvert, Borriol, Castellnou, Sagunt, i dotzenes mes.

La LLENGUA VALENCIANA conserva gran cantitat de vocables d’orige iber que li donen, junt a la seua fonetica, i als vocables araps, una exclusivitat genuïna. Paraules com tossal, clot, arc, arse, barranc, barraca, bassa, bonyigo, canto, caparra, carrasca, esquerra, sangrantana, socarrar….., que formen part del nostre vocabulari actual, son d’orige iber. Aixina com gran numero de coneguts toponims valencians: Teresa, Tyrius, Toris, Onda, Ondara, Oropesa, Peniscola, Sogorp, Macastre, Ibi, Naquera, Sautibi (Xativa), Requena,….

http://www.teresafreedom.com//images/articles/iberos/alfabeto ibero.low2.JPGSegons les investigacions de l’arqueolec valencia Domingo Fletcher sabem que la major part dels poblats ibers, desenterrats a dia de hui, es troben localisats en les zones valenciaparlants abans nomenades i les inscripcions iberes arreplegades en els famosos “ploms ibers” (els de la Bastida en Moixent, o els de Sinarques) oferixen el millor testimoni d’eixe substrat anterior al llati (llengues paleohispaniques) que posseix la Llengua Valenciana, i alguns restes encara perduren en el nostre lexic actual.

Segons l´arqueolec  Fletcher, basant-se en les investigacions del FILOLEC ALEMA JÜRGEN UNTERMANN , la llengua ibera tenía tres alfabets diferents: un jonic arcaic i dos indigenes. I el seu sistema d’escritura era una combinacio de vocals, consonants oclusives i consonants nooclusives (Untermann publica quadros  dels tres alfabets iberics en la seua transcripcio llatina ). Estos tres alfabets de la llengua ibera eren els utilisats per la poblacio ibera i componen la primera aportacio llingüistica documentada que hui podem trobar en cantitat  d’inscripcions ( substrat IBER de la LLENGUA VALENCIANA).

D’acort en els  estudis del filolec romaniste i expert en llengua valenciana Mossen Joseph Mª Guinot (Academic de la RACV) , este substrat iberic, anterior al llati,  hi ha que considerar-lo com el principal element diferenciador entre la LLENGUA VALENCIANA i el catala actual (dialecte barceloni) i fon degut a la repoblacio ibera de la provincia de Lleida per la tribu edetana dels “ilergetes” procedents de Valencia.

http://www.teresafreedom.com//images/articles/iberos/inscripciones iberas.jpegEl Regne de Valencia fon ocupat per les tribus Edetanes (Lliria) i las Contestanes (Cocentaina). La tribu edetana dels Ilergetes pujà des de la franja costera valenciana cap a la provincia de Lleida actual, que fon colonisada per la llengua i cultura ibera.

Segons la teoria del filolec Guinot ,  la llengua ibera comu dels ilergetes edetans, arribats a Lleida des de la Valencia llitoral, en els ibers edetans, assentats en el llitoral valencia, podría determinar algunes de  les actuals afinitats fonetiques existents entre lleidatans i valencians.

El catalanisme fantasios  preten explicar eixes afinitats fonetiques en una colonisacio a l’inversa: desde Lleida a Valencia.

Cosa doblement falsa: primer, perque en aquells primers  sigles les terres de l´actual Lleida no eren catalanes (Catalunya no existia), ni formaven part de les ermes terres frontereres que despres es convertirien en la Marca Hispanica (nucleu dels futurs feus catalans). Lleida va estar sempre adscrita al Regne d’Arago fins a estar ben superada l’Edat Mija; segon, perque lo que sería despres la Marca Hispanica catalana havia segut colonisada pels celtes en una llengua i fonetica que diferien clarament de la llengua i fonetica iberes.

Mª Teresa Puerto Ferre, B.A.,M. Anglo-Roman Phil. 
Catedrática de Lengua Inglesa
Filóloga Anglo-Románica .Autora de:
(“Cronología Histórica de la Llengua Valenciana”Diputación de Valencia. 2007)

===ARTICULS RELACIONATS :

LLENGUA VALENCIANA ANTES DE JAIME I

“LERIDA FUE  ARAGONESA (s.XIV) , NO CATALANA ”:

http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=502

LA PARLA ROMANÇ MOZÁRABE del Reino de VALENCIA

`LLIBRE de REPARTIMENT´: LLENGUA y REPOBLACIÓ

 

LLIBRE del REPARTIMENTS del REGNE de VALENCIA. (I)

 

www.teresafreedom.com