CONGRES “ELS VALENCIANS en el COMPROMÍS de CASP i el CISMA d´OCCIDENT”
ANY VICENT i BONIFACI FERRER 2012.
INSTITUCIO ALFONS el MAGNANIM.
La Diputació de Valencia-Institució Alfons el Magnim- ha celebrat la 1a semana de setembre un Congrés Internacional , commemorat el 600 aniversari del “Compromís de Casp” .En Casp va tindre lloc, en juny de 1412, el pacte entre els nou representants dels Regnes d’Aragó i de Valencia i els comtats de Catalunya per a resoldre l’elecció de l’hereu del rei d’Aragó Martí l’Humà, mort sense descendencia.
L’importantíssim paper jugat pel nostre Sant Patró, St Vicent Ferrer, en la presa de decisio que elevaria al tro d’Aragó al castella Fernando de Trastamara ha segut motiu d’analisis en un congres d’experts , les molt variades opinions del qual han oferit una visio poliedrica del Sant, no sempre dins de l’ortodoxia tradicional.
Lo que queda clar es que la sentencia de Casp va contentar a valencians i aragonesos pero va portar, una atra vegada mes, la frustracio i el descontent a la burgesia i noblea catalana, que van vore fracassat el seu etern anhel de vore convertit en rei d’Arago al seu candidat catala el comte Jaume II d´Urgell . La sentencia va ser a favorable a l’aspirant castella Fernando d’Antequera , lo qual va suposar el primer intent solid d´agrupació d’uns regnes d’Espanya, en camí de la seua definitiva unificacio, despres de molts segles de divisions i guerres.
I St Vicent va tindre la inteligencia de vore-la i afavorir-la. I aixo va portar la malvolença contra ell del frustrat i ambicios comte d´Urgell catala que estava en contra de la unio dels regnes de Castella i Arago perque ell aspirava a ser rei d’Aragó.
I es famosa l’anecdota del seu enfrontament dialectic en Sant Vicent Ferrer , al concloure les votacions i caure l’eleccio en el senyor Fernando d’Antequera , nebot carnal del rei . En un moment de la maxima irritacio el comte d´Urgell es dirigix a Sant Vicent i li diu : “ Sou un hipocrita que, per interes particular , m’heu llevat el Regne , com a mal home que sou” . .. A lo que Sant Vicent Ferrer li va respondre : “ Recordeu que vau cometre un greu pecat i no hi havia de permetre Deu que un home de tan rota consciencia Regnara en Aragó” ….
I es que el comte catala acabava d’assassinar , enverinat, al seu germa major per a furtar-li el comtat d´Urgell .
(Congrés. Diari de sessions.Comentaris ):
Les setze ponencies , inclosa la inaugural, repartides entre el dogmatic element catala que invadix la nostra universitat, l’infectat element català d’importacio, els experts frares investigadors de l’Orde Dominica i una minoria de “authentic” professors valencians, nos han permes contrastar les molt variades opinions i criteris encontrats que perfilen la imatge d’un Sant controvertit, sobretot, per a) eixe decadent laïcisme obsolet que infecta al nostre estament docent i b) per ser Vicente Ferrer un símbol del VALENCIANISME que va usar en els sermons la seua genial ferramenta : la LLENGUA VALENCIANA .
Pot-ser siga aixo lo que explica l’escassa assistencia d’oients i que contrasta en la gran figura de tan colossal teolec, filosof, predicador, professor, mediador, pacificador, diplomatic, etc.. , etc..
La veritat es que , ha segut les precises intervencions dels ponents dominics (sobretot l’investigador Pare Esponera) les que han demostrat el millor coneixement del Sant , lliure de fantasies i ficcions hagiografiques . I el que millor va saber corregir i puntualisar les esceptiques opinions de l’investigador catala Riera i Sans en torn d’algun dubtos aspecte del Sant.
Diverses conclusions i crítiques emergixen a l’hora de valorar les opinions d’alguns dels ponents:
1. ) el permanent ús de barbarismes històrics de l’academic (AVL) Pere Orts parlant de “reixos catalans” (?????..) o de “Principat de Catalunya” (sense titul????) i el seu rabios atac a la influencia castellana (lògic!!) , en detriment de les desbocades ambicions catalanes sobre el Regne de Valencia .
2a ) el frustrat reconeixement del fracas per a les ambicions dels comtes catalans que va fer el ponent catala Flocel Sabaté (U.LL.)quan va definir el Compromís de Casp com “una INIQUITAT per a Catalunya” perque “va impedir l´autodeterminació d´un poble” (Menéndez Pidal) i que no va ser “un eixemple de parlamentarisme per la presió castellana” . .. Qué gracios este conferenciant, .. qual anacronisme descontextualisat, li aflorava a este ponent la vena naZionalista.cat del segle XX, ya en aquell segle XV…. . Quina precocitat !!
3a ponencia) Curiosa i interessant la “cronica negra”oferida pel ponent Rafael Narbona(U.V.) sobre els dos grups antagonics : els Centelles i els Vilaraguts durant les ultimes decades del segle XIV i les dos primeres del segle XV. Els odis i enemistat entre les dos famílies per conseguir el poder daten dels ultims anys de Pere el Ceremoniós i van donar lloc a barbares lluites, assalts i assassinats de consellers del rei , no sols en Valencia sino tambe a Xativa i Morella .
Es evident que , en les preferencies de cada una de les dos famílies : els Centelles volien a Fernando d’Antequera , els Vilaraguts volien imposar al comte d´Urgell , s’incia, historicament, el classic enfrontament bipolar (pro-Castella/pro-Catalunya) existent en el Regne de Valencia i que encara perdura al llarg del temps…
Evidentment, el final de la historia va ser l’ocupació del Regne de Valencia per les tropes castellanes de Fernando d’Antequera i el compliment de la Sentencia de Casp per elecció democràtica dels compromissaris a favor de l’infant castellà. I… en l’antidemocratica rebelio del catala comte d´Urgell que no va voler acceptar la sentencia i va ser vençut i empresonat fins a la seua mort en Xativa.
El Compromís de Casp, afortunadament, va posar fi a 40 anys de lluites i odis enfrontats.
4ª ponencia ) La lucida intervencio del NOTARI Simó Santonja (RACV) va posar els punts sobre les “ies” en torn a la gran validea historica de l’Acta Notarial del Laudo de Casp, precisant la importancia de TREBALLAR , sempre, en DOCUMENTS per a no crear “cienciaficcio”.
Segons SIMO-Santonja, el 31 de març de 1410 es demana que es faça DOCUMENT NOTARIAL PÚBLIC. I es fa. El document original ha desaparegut pero n´hi ha copies en la Biblioteca Nacional de Madrid.
En l’Acta Notarial, el notari Gualbes li pregunta per tres vegades al rei Martí:”Senyor , li plau que la seua successió siga segons legítima successio jurídica i a qui per justícia li corresponga?”
A lo que el rei respongué , les tres vegades, “HOC” (=Sí ) i els manifesta als notaris catalans que el seu hereu fora “el qui tinga millor dret” .
En la realisacio de la votacio:
Primer vota St. Vicent Ferrer a favor Fernando d’Antequera pel seu vincul familiar directe en el rei d’Aragó (nebot carnal).
El 2n i 3er vots tambe foren a favor de Fernando d’Antequera
El 4t vot (Bernat de Gualbes-catala) fon a favor de Fernando d’Antequera.
El 5t’ i 6t vots (compromissaris aragonesos) foren a favor de Fernando
Segons Simó-Santonja els atres 3 vots VAN INCOMPLIR la “Concordia d’Alcanyís” perque:
El 7m vot de l’arquebisbe catalá Sagarriga va ser VOT NUL perque va triar DOS aspirants : el Duc de Gandia i al comte d´Urgell , incomplint l’acort establit.
El 8u vot de Gillém de Vallseca –catala- fon un “VOT DUBITATIU” perque diu “preferir al Duc d´Urgell”(error clar perque no era “duc” sinó” comte”) , i es considerat vot nul.
I el 9é vot de Pere Beltrán va ser abstencio perque arriba tart a l’acte i (“com no he estat en les argumentacions, no vote”)
Conclusió: analisant resultats, l’evident eleccio de Fernando d’Antequera i la nula acceptació de l’aspirant catala, comte d´Urgell.
5a ) El ponent Gimeno Blay (U.V.)va parlar sobre “el diari de sessions del C.de Casp”
insistint en la desaparicio de les actes de les sessions que van precedir a l’Acta definitiva perque “ podien ser germen de discordies” .
La publicacio de l’Acta definitiva, subscrita per 6 notaris, va ser publicada pels representants dels 3 parlaments i va tindre un sol discurs:
“Sine discrepancia concordarunt …. et unanimiter eligentes”
6a) La sexta ponencia d’Eduard Mira (AVL-UV) sobre els “Drets dinastics
en el Compromís de Casp” va ser un model caotic, avorrit, soporífer i desordenat d’exposicio sobre l’heràldica de les distintes branques participants en el Compromís de Casp.
DIA 6
7a ) La magnífica ponencia del dominic Pare Esponera sobre “els Germans
Ferrer en el Compromís de Casp” es de lo milloret que va haver-hi entre les diferents sessions establint, de manera aseptica, la valoracio de StVicent per :
a) Els biografs vicentins fins al s.XX; b) els biografs vicentins espanyols del s. XX; c) els biografs estrangers del s.XX; d) els historiadors civils a partir de les dos últimes decades del s.XIX i s. XX.
L’analisis del dominic Esponera sobre els distints posicionaments dels germans Ferrer respecte al Cisma d’Occident, la successio de la Corona d’Aragó i les decisions finals en la resolució van ser analisades en orde, rigor i un cert to d’escepticisme quan parlava de certes “peculiaritats” de les fonts a les que no devíem d´acostar-nos en “sospites”.
La veritat es que els germans Ferrer van ser triats “per fama d’honestos i reputacio de santitat” . I St Vicent va ser el triat per a llegir la sentencia davant del poble congregat “per la seua autoritat moral , la seua fama de pacificador i el seu prestigi davant del poble” .
8ª ponencia) Interessant la ponencia de M.A. Coronel Ramos sobre “Els regnes europeus davant del Cisma” destacant la gran crisis de la Institució Papal pels fets succeïts entre 1303 (mort de Bonifaci VIII) i 1417 en la resolució final del Cisma d’Occident, que es considera un anella en el naixement de la Nova Europa parida en 1648 en la Paz de Westfalia . Europa “era una estructura decadent que necessitava renovar-se i en aixo va influir la crisis de l´Iglesia Catolica i el seu Cisma”.
9ªponencia ) Interessant ressenya del ponent Miquel Navarro (AVL-teolec) en torn a l’ascens de Pedro de Luna a Papa Benedicte XIII a lo que va contribuir la seua noblea familiar , els seus estudis canonics i les seues influencies politiques en les Corts d’Aragó i de Castella .
Triat ya com Benedicte XIII es va sentir legitimat i mai va voler abdicar , instalant-se en Peníscola . Set dels nou compromissaris de Casp li van ser fidels i va pressionar a favor de Fernando d’Antequera , esperant que li restituiria en el Papat, cosa que no va ocorrer, sent abandonat per St Vicent per la seua obstinacio en no abdicar per a resoldre el Cisma.
10ª ponencia) Interessant la ponencia del dominic Pare B. Hodel de la Universitat de Friburg sobre els tractats a favor del Papat d’Avinyó en els temps de St Vicent Ferrer. Un treball molt tecnic i precis d’analisis datat dels diferents acorts en defensa i justificacio de la instalacio del Papat en Avinyó i la seua dependencia del rei de França .
11ª ponencia) Patetica i desordenada l’exposicio del ponent Antoni Ferrando (U.V.-AVL) sobre “Llengua i Patria en temps de Sant Vicent Ferrer”. Un conferenciant, balbucejant , nervios, insegur, confus i embolicat , intentant imposar les falses tesis dominants del catalanisme dogmatic .
El ponent Ferrando va intentar definir a tots els territoris de la Corona d’Aragó com “unilingües” però sense voler reconeixer l’incontestable predomini de la LLENGUA VALENCIANA, en el seu Segle d’Or Literari, i que era la llengua utilisada per Sant Vicent Ferrer .Va cometre barbarismes lingüístics com afirmar que Jaume I “parlava català” (una parla que no existia com a llengua en eixes dates) i perque lo que el rei Jaume parlava era el PROVENÇAL en un moment quan TOTS els dialectes que es parlaven en els comtats catalans en els temps de St Vicent eren dialectes del PROVENÇAL.
Obcecat en la seua ignorancia, va intentar fixar en 1395 la primera denominacio de “valencianesc” per a referir-se a la llengua valenciana demostrant el seu total desconeixement dels estadis lingüístics preliminars i denominacions de “parla romanç”arromaçat”romansavit”romantio” que el mateix Rei Jaume I utilisa per a referir-se a la llengua parlada pels 65.000 cristians mossarabs que els conquistadors van trobar en arribar a Valencia .
O ignorant , tambe, les denominacions (anteriors a la data que ell establix) com la de: “idiomate valentí” (obra de Frai Joan Monzó.1390) , “en vulgar valenciá” ( Plegmática del Rei senyor Joan”1394 ), “en nostra vulgada lenga materna Valenciana” (Antoni Canals.1395) , “nostra valenciana llengua” (Bíblia de Bonifaci Ferrer.1408)., etc.., etc..
Un cumul de desbarats d’este ponent Ferrando que, evidentment, no va poder obviar lo de “ydiomate valentíno” que consta en l’Acta Notarial manuscrita del 6 de juny de 1412.
Per ser esta l’última (curta i descalabrada) ponencia del dia , es van permetre preguntes. Vaig demanar el meu torn i li vaig fer diverses puntualitzacions per a rectificar els seus anteriors errors:
1r) Com establixen els mateixos lingüistes catalans Martí de Riquer , Badia i Margarit,Angel Colom ,.. lo que es parlava en els comtats catalans en temps de St Vicent eren DIALECTES derivats del PROVENÇAL, que era també la llengua parlada pel Rei Jaume I
2n) Considerar “unilingües” els territoris del Regne d’Aragó es FALS si aixo significa posar al mateix nivell una llengua historica com la Llengua Valenciana, i els secondaris dialectes provençals catalans.
Com alumna que soc del gran gramatista Menendez Pidal (i de Noam Chomsky en Lingüística Moderna- Harvard University ) els lingüistes sabem distingir una llengua valenciana d’un dialecte :
a) Per les seues etimologies genuïnes –La Llengua Valenciana les te (el català no)
b) Per complir les regles d´evolucio de la Gramatica Historica: la Llengua Valenciana les complix
c) Per estar avalada per l’autoritat dels seus Autors Clàssics del Segle i mig d’Or Literari Valencia
d) Per posseir un Segle i Mig d’Or Literari durant el qual una llengua queda codificada.
El seu pretés “unilingüismo” es FALS perquE posa vosté -per les seues conveniencies catalanes- en el mateix pla a la Primogenita de totes les Llengües Romaniques, naixcudes del trencament del llatí (de la mateixa categoria que el castellà, anglés o francés) la vol igualar als dialectes provençals catalans d´inferior categoría. Quina barbaritat.
I el ponent es va quedar mudet….
Eixa es la constatada « sabiduria » que ilumina les ments atrofiades d’alguns membres de la U.V. i l´AVL…. Necessiten " a very urgent up-dating" ..
DIA 7
11a ponencia: Dins de la llínea típica de l’investigador català Riera Sans (U.B) com “desfacedor d´entuertos i llegendes” va presentar un itinerari datat del recorregut de Sant Vicent des de 1408 a 1416 passant a continuacio a fer una serie de crítiques i reproches diversos sobre la figura de St Vicent . Riera va posar en dubte la seua fama de « taumaturgo » per ser producte mes dels hagiografs del segle XVIII que de la realitat.
El dominic Pare Esponera va saber puntualisar, en clarividencia, algunes de les critiques plantejades per Riera Sans.
12a i 13a ponencies : dos ponencies molt interessants per dos professors de la Universitat de Valencia Vicent Escartí i Rafael Roca que van fer un relat bibliografic detallat sobre literatura vicentina des del segle XV al XX . Professors que van utilisar, clarament i sense amagar-se , la denominació Llengua Valenciana , usada per St Vicent Ferrer en els seus sermons i predicacions. Cosa que yo els vaig agrair publicament
14a ponencia : Molt interessant relat pel catedràtic d’Art Felipe Garín (U.P.V.)
Sobre la vida i el retaule de Frai Bonifaci Ferrer . Va descriure el retaule com “ una peça teològica i essencialista que reflectix els efectes de la Gracia” . I te la forma i estructura típica dels retaules valencians . La descripcio, peça a peça, de les taules , relacionades totes en la vida de Frai Bonifaci, va resultar summament interessant .
15a ponencia : del professor anglés Robert Archer (London King´s College) va ser una aborridísima lectura, en catala(=DIALECTE BARCELONÍ) , del seu capítul dedicat al “misoginisme” de St Vicent Ferrer en l’obreta que va repartir durant l’anterior congres Alfons el Magnanim-2011 i la valoracio del qual recomane acudint al articul meu que li vaig dedicar l’any passat (“Mr Archer you are WRONG”) quan professor Archer va intervindre en la clausura del Congrés sobre “sor Isabel de Villena i els Dons”:
"ROBERT ARCHER is WRONG"Congress Int.DONES i LITERATURA VALENCIANA
http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=389
CONGRESS INTERNACIONAL?DONES I LITERATURA:ANY ISABEL de VILLENA?
==
Encara varem tindre la sort , enguany almenys, de que Mr Archer tinguera el detall de no ofendre a l’audiència valenciana en la seua suprema favada de dir que St Vicent Ferrer parlava “en català”, =un DIALECTE del PROVENÇAL , sense pedigrí, utilisat en temps de St Vicent en els comtats catalans.
——–
Tota fidelizada dependencia i llealtat servil al catalanisme naZionalista desmereix i degrada qualsevol escrit, investigacio o creació cultural. Perque , com Dia el gran actor irlandes Peter O´Toole :”Quan la cultura esta subsidiada , es convertix en propaganda basura del regim que la subsidia”.
Mr Archer no ha pogut superat encara el “Síndrome de la Lingüística Prehistorica Pompeufabrina”: noucentista, academicista, normativista, encorsetad, dogmatisadora i totalitaria.
Com l’obsolet NaZionalismE català i la seua “International Subsidized Network.cat” .
THEY ALL NEED URGENT UP-DATING…
==
NAZI_ONALISMO CATAL?:COMO FUNCIONA la GRAN MULTINACIONAL DE LA MENTIRA
TIMO-CIENTIFISME PANCA…?O CATEDRAS-JUAN-PALOMO?
29 DEFINICIONES del DIALECTO CATALAN :
http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=444