DESPOTISME.CAT en PARLAMENT EUROPEU

EUROPARLAMENT I DESPOTISME.CAT .
NEO_INQUISICIÓ SIGLE XXI

El passat 15 de maig, 2009 varem tindre en  el Parlament Europeu una bona dosis del despotisme-gestapo  des de la NazionalSocialista  Catalunya  contra els essencials drets lingüistics dels valencians:

  El  Guvern Catalá, en la seua habitual desvergonya,  va voler vetar la propaganda institucional  en LLENGUA VALENCIANA  que  la Generalitat  Valenciana  havia preparat  per a les Eleccions Europees del proxim 7 de juny  i va voler CENSURAR , en el Parlament Europeu,  l\’emissió de spots   publicitaris que marcaven  la diferenciacio lingüistica i plenament legal  entre la LLENGUA VALENCIANA  i el catalaní  impostor.

Afortundamente per als valencians les pretensions despotes de tan fasciste “guvern” varen topar en la sensatea del director general de Comunicació de l\’Eurocámara , Fernando Carbajo, que va imposar la LLEI  : “Estem obligats jurídicament a fer esta traducció , encara que siga mínima i només haja que canviar una coma, puix que l\’Estatut Valencia diu que la seua llengua  s\’anomena VALENCIA i no català” .

Pero el  despotisme catalaní  té escola i  exercix des de fa sigles  el seu  feudal  “dret de pernada”  sobre l\’única  llengua capaç  de fer-li ombra : la LLENGUA VALENCIANA . I   conseguirem  eclipsar-lo   en quant fem arribar a Europa  la   VERITAT  sobre  el robatori  cultural.CAT exercit  per este suplantador “infame i infecte dialecte barceloní”(=neocatalaní)  que ha  construït  la seua increïble mentira  a expenses del glorios passat literari de la LLENGUA VALENCIANA.

Si tan segur estiguera el  tiranorzuelo  “guvern catalá”  del pedigrí de la seua  artificial “llengua” ,   no practicarien  eixes estratagemes  barribaixeres  que  desvelen en Europa eixa  GRAN MENTIRA  que es tot eixe gran muntage lingüístic del neocatalaní pompeufabrí .

Pero les illes barataries i despotiques.CAT  ( naixcudes de l\’analfabetisme prepotent)  tenen un consagrat historial .
En la revista “L´Avenç” del 31 de març de 1891, el jove enginyer químic Pompeu Fabra i Poch, Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó  nos  reconeixien  que  una mateixa ortografia per al  català, el valencia i el mallorqui “és  impossible perquè és contra natura”. Al  temps que Fabra confessava. “Yo tinc l\’esperança que podreu conseguir això (standarizar  el catalaní) si conseguiu una ortografia adequada, si feu una bona selecció de formes i construccions, i si els diferents dialectes , sàviament depurats es fan prestams recíprocs….. . El català es convertirà en una variant més de la llengua occitana retrobada” .

He ací el reconeixement evident per Pompeu Fabra de que:

a) La LLENGUA VALENCIANA tenia una ortografia i evolució historica propia e independent.
b) El catalaní no tenia encara  un  standard propi a finals del sigle XIX , a diferencia de la Llengua Valenciana que s´el  va crear durant el seu Sigle i Mig d\’Or Literari,en gramatiques, diccionaris, vocabularis, produccio literària,  recolzament  d\’uns Classics, etc…
c) Que el catalaní era “una variant més  de l\’Occità” (dialecte del Provençal) 

No obstant això , Pompeu Fabra , pujat  ya al carro del seu DESPOTISME LINGÜÍSTIC, utilisaba  un  to amenaçador  i  prepotent en  els valencians, quan en 1930 nos  va voler imposar la normativa del dialecte barceloní  del privadíssim  I.E.C. (Institut d´Estudis Catalans)  advertint-nos que  :  “El que aneu a fer és molt arriscat”… (Carta de Pompeu Fabra a la revista “Taula dels Lletres Valencianes” (15/7/1930), vetant-nos als valencians qualsevol intent de “secessionisme”  lingüistic …..

Els homenets de L´Avenç  pompeufabrí  es varen llançar com a folls  a l\’actualitzacio , sistematitzacio i expansió  del dialecte barceloní a fi de convertir-ho en el modern neocatalaní literari. I en  eixes  estem.

Pregunta: ¿ Que ha fet la  catatonica AVL i la seua tropa d´academics  ineficaços  per a compensar en l\’Eurocámara  les  brutes estratagemes dels tiranuelos despotes.CAT?

RES. Per a aixo l\’AVL es la domesticada mascota.CAT  en les faldetes de l\’IEC.

I en les de l´Eurocámara.