LA LLENGUA VALENCIANA en MUNICH: LLEAL RECONEIXIMENT BÁVARO.

\"ConferenciaLA LLENGUA VALENCIANA en  MUNICH:  LLEAL RECONEIXIMENT  BÁVARO.

Institut für Romanische Philologie  de la Ludwig-Maximilians-Universität München (Alemanya).

El  poble  bávaro   de Munich  ha tingut un noble gest de reconeiximent i llealtat cap a la Llengua Valenciana. Un  gest  d\’indubtable valor  i estimat  triumf  moral   per al Poble Valencià   i ho ha fet  a través del seu  Institut für Romanische Philologie  de la Ludwig-Maximilians-Universität München (Alemanya), la càtedra de la qual està  regentada per l\’ilustre romanista Dr Wulf Oesterreicher .

 

\"cartelEl poble bávaro  també parla la seua propia llengua  genuïna, el bávaro,  que l´utilisa en la normalitat  democràtica de qui ama la seua llengua  i la usa  habitualment  perque sap a “pa tendre”  i perque  li agrada parlar-la .
Pero els bávaros  muniquesos i  els de tota  Baviera  no tenen,  com mos  passa als valencians, eixe  monstre, feroç i  voraç,  qu´els vullga prostituir  ni   suplantar  la seua estimada   Llengua materna Valenciana, hui   convertida en despull  putrefacte en mans de politiquets  ineptes  i academics trilers de l\’AVL-panocha … 
Perque els bávaros  muniquesos  tenen polítics  inteligents i democratics que respecten la voluntat del poble  i no posen  la seua llengua en l´almoneda  barataria   dels seus  disparatats caprichos politiqueros.
 

El Dr Wulf Oesterreicher es una figura  molt reconeguda de la Romanística internacional  i també de l\’espanyola, per descontat,  pels seus excelents   treballs i aportacions  a l\’estudi de  les llengües romançes , de l\’ESPANYOL i  de l\’OCCITÀ, en particular .
Interessat per la problematica de les llengües minoritaries  que  son objecte d´agressió i suplantació (el cas del valencià),  El Dr Wulf va tindre la gentilea  d\’invitar-me a impartir una conferencia  en la seua Càtedra de Lingüística Romànica  al voltant  de l\’enviament del meu segon llibre “Cronologia Historica de la Llengua Valenciana”  a la biblioteca  de la Universitat de Munich:  Es va quedar molt impressionat per la riquísima colecció  de documents , que ara queden  per als investigadors de la  München Universität .
Sense fer marketing per Europa   del gravíssim problema  que patim els valencians  i sense donar a coneixer al mon el neoFEIXISME  lingüístic  exercit pel  nazi_onalisme català contra valencians i mallorquins. Sense traure-lo a la llum  d\’Europa, sera difícil despertar eixa simpatia complice que necessitem   d\’aquells que, conegut el problema,  poden ajudar-nos a destruir al  Maligne  Monstre i a desmontar les seues  historiques mentires.
El tema de la conferencia-coloqui, impartit en la Universitat  de Munich ”El Sigle d\’Or Literari de la Llengua Valenciana: Els nostres Classics” va ser  un documentat repas , en images en color,  del capítul que  va inspirar la creació  del meu segon llibre:  l\’incomparable Sigle d\’Or  de la primera llengua  neollatina , naixcuda del trencament del llatí.  El  relat  va ser precedit de   l´introducció  historicolingüística  qu´explicava  per qué el Regne de Valéncia  va brillar en singular  llum pròpia , gracies a la plèiade de poetes, novelistes,  gramatics  i dramaturgs que inundaven els circuls culturals valencians,  a rebentar d´ingeny, creació i poder durant el sigle XV i part d´el  XVI.
La conferencia va ser acollida en  manifest  interés  i en  l\’especial complicitat per part d\’alumnes “sèniors” i doctorants  de la Universitat de Munich que assentien  en  el cap  quan denuncievem el “sac de mentires historiques” que inspiren els nacionalismes català  i basc  i l\’espoli  cultural  (fruit de la seua acomplexada  histeria) qu´estan sometent a les comunitats veïnes. Alumnes   que miraven divertits  la cara  contrariada   d\’alguns dels seus professors (dos catalans) ,  allí  presents, un tant  desconcertats   davant de la cascada de documents,  inqüestionables,  que anaven eixint en pantalla. 
El reconeixement final  de l\’alumnat  va quedar en evidencia  pel sonat i prolongat repicament  dels seus  nucs  contra els taulers dels pupitres , una forma  singular , genuïnament alemanya,  de reconeixer que la lliçó  impartida els havia agradat molt. I només el meu content de sentir-los, superava la satisfacció que s\’endevinava en els seues somrients  cares.
El coloqui posterior  a la conferencia  va portar com a conclusió   el reconeixement indiscutible de la Llengua Valenciana , definida per mi  com “llengua històrica” front a la  neo_lengua catalaní  , definida com  “llengua política”, fabricada per un químic, analfabet en lingüística ,  i   per l\’indiscutible  poder financer  que ha fet cert aquell dit  del  Professor  Max  Weinreich per al segle XX : “A language is a dialect  that has an  army and a navy”  (= una llengua es un dialecte que te darrere un exercit i una flota armada”.
L´exercit d\’editors  catalans que publiquen  els textos  per als nostres alumnes i que estan fabricats per a canviar la historia. I per a convertir als pobles veïns en esclaus dels seus  poderosos neodéspotes polítics.
Una vesprada repleta  de calor huma en els nevats carrers del  muniqués  poble bávaro. I de lleal reconeiximent.
El meu  complit agraïment al Dr Wulf i a la Dra Hella Schlumberger . I als alumnes de la seua inteligent Universität  de München. I el meu  sincer reconeixement a la inestimable companyia dels batalladors mallorquins representats en la figura del secretari de l\’Acadèmia Baler  D. Mikèl Garau Roselló.