SIGLE XIV . L´ASSENTAMENT DE LA LLENGUA VALENCIANA
TESTIMONIS HISTORICS y BIBLIOGRAFICS : ( Pag.8.)
Encara que les calamitats assolen la major part del sigle XIV europeu, derivades de la pesta,les fams, les guerres, la sequía, les inundacions, i la crisis economica, politica, religiosa imoral, resulta sorprenent l’espectacular desenroll del Regne de Valencia que determina la consolidacio de la seua llengua i lliteratura.
La primera mitat del sigle XIV s’ompli en Valencia dels acontenyiments derivats dels problemes interns de la Corona d’Arago. Els breus regnats de Pere I el Gran i d’Alfons I el Lliberal, els constants problemes successoris, les reivindicacions permanents de l’aristocracia cada volta que pujava al tro un nou monarca, les conquistes mediterranees, les invasions sarraïnes,marcaran el desenroll d’una societat valenciana, segura de si mateixa que camina imparable cap al seu Sigle d’Or de llengua i lliteratura.
La donacio del Privilegi de l’Unio el dia 28 de decembre de 1288 pel rei Alfons I es causa dels conflictes que afecten al Regne a lo llarc de la primera mitat del sigle. La noblea aragonesa, entre uns atres privilegis, consegui que el Regne de Valencia es regira pels furs d’Arago, lo que obligà posteriorment a realisar una enquesta entre les diferents ciutats i viles valencianes per a vore quins furs volien seguir. I, a excepcio de les quatre baronies que eren propietat de senyors aragonesos (entre elles les d’Arenos i Xerica) totes acataren els Furs de Valencia.
LLENGUA I LLITERATURA
El sigle XIV, com ya s’ha dit, fon un sigle marcat en tota Europa per guerres i calamitats socials, pero que resultà extraordinariament positiu per al Regne de Valencia que inicià, des de 1350,la seua epoca de major floriment economic, lliterari i cultural i es prolongà a lo llarc del XV.
En un sigle de calamitats i epidemies exterminadores la predicacio moral i la prosa religiosa en llengua valenciana se veu plena per la gran .figura predicadora de Sant Vicent Ferrer, l’obra refinada i cosmopolita del franciscà Francesc Eiximenis i la didactica-religiosa de l´esceptic Antoni Canals.
Despres d’una llarga epoca de penuria cultural favorida per les guerres, els homens de la cultura senten la viva necessitat de tornar a la llectura i a la creacio lliteraria. Les croniques historiques,les narracions de milacres, la difusio de maximes i proverbis, els tractats migevals de moral practica, les traduccions dels classics, cobren forma en la Valencia del sigle XIV.
V.2.1 POESIA
Els primers grans poetes son Pere March (Valencia 1336) i Jaume March (Valencia 1335),Arnau March, Gilabert de Proxita, Jordi de Sant Jordi i Ausias March.
Pere March escriu els seus poemes extens: “Lo mal d´amor”, “L´arnes del cavaller” o “Lo comte nal”, centrats respectivament en l’amor cortes, la cavalleria i el seu eixercici i la burla ironica contra el seu senyor el Duc de Gandia. I de Jaume March cap recordar el seu “Libre de concordances…apellat Diccionari”, a l’estil dels naixcuts a la calor de l’art de trovar.
Seguint la tradicio dels relats historics i, per la seua gran magnitut, s’ha de fer mencio especial a la “Cronica” del ciutadá valencià Ramon Muntaner que l’escrigue des de la seua alqueria de Chirivella. Es tracta d’una narracio novelesca adobada de reflexions morals, politiques, patriotiques junt a comentaris curiosos i impressions personals que comença en el regnat de Jaume I i agarra .fins a la coronacio d’Alfons el Benigne. Està escrita en un valencià molt ric, coloquial i sucos i, encara que no deixa la seua intencio didactica de manual d’educacio de princips, es desplega minuciosa i compliç per damunt de la vida publica o privada, llegendaria o real, comica o tragica.
En la mateixa llinia de la prosa historica, mereix especial atencio el “Libre de los grans feyts…” de Pere II el Ceremonios en la que el rei nos vol deixar una historia dels acontenyiments ocorreguts “en nostra casa, dins lo temps de la nostra vida” i en la que el rei es centra en contar-nos, en primera persona i de manera adusta, les seues lluites contra el rei de Castella i les revoltes dels seus propis vassalls. Es obra que quedà inacabada.
(vore cites históriques en Cap. 9 , continuacio d´este)
—————————-
Fonts bibliografiques: 1. “Recopilación Histórica sobre la Denominación Llengua Valenciana” de Salvador Faus i Sabater “ 2. “El Crit d e la Llengua” de Josep Alminyana , 3. Selección de Catálogo de Facsímiles sobre la Lengua Valenciana editados por la Librería Paris-Valencia. 4. “Lengua Valenciana una Lengua Suplantada” de Mª Teresa Puerto Ferre 5. “Historias del idioma Valenciano” de Ricart Garcia Moya .
