JAUME I, un rei brau e innovador , …. un POBLE VALENCIÀ ¿rendit i agenollat?
9 d´Octubre
A diferencia de la casta política catalana i basca , que només celebren derrotes històriques i les han ploricat sempre en singular profit econòmic , el real Poble Valencià te a favor les seues triumfadores gestes historiques i una incomparable historia foral que mai ha sabut explotar profitosament com sempre han fet els atres espavilats veïns . ¿Què li passa al Poble Valencià?
Sovint m\’he preguntat per quina raó si el Titul VIII , Artº 138 de la Constitució Espanyola diu clarament que : “1. L\’Estat garantisa la realisació efectiva del principi de solidaritat consagrat en l\’articul 2 de la Constitució, vigilant l\’establiment d\’un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atenent en particular a les circumstancies del fet insular.”
¿per quina raó portem trenta anys els valencians sense reclamar el nostres FURS REALS (com han fet atres) i en profunds desequilibris econòmics a favor sempre dels Vascongades , Navarra i Catalunya que porten , com dia el meu professor Ubieto “més de dos sigles enriquint-se e industrialisant-se a base d\’empobrir i desindustrialisar el rest d\’Espanya”?
I si l\’Artº 147 de la Constitució Espanyola diu clarament que: “2. Els Estatuts d\’autonomia hauran de contindre: a. La denominació de la Comunitat que millor corresponga a la seua identitat històrica.”
.. ¿per quina raó el Poble Valencià no va reclamar des del primer moment de la Democracia la seua denominació històrica de Regne de Valéncia que li corresponia? ¿Cap major ignomínia que eixa humiliant denominació bastarda (i geogràfica) de “paìs valencià” en la que l\’esquerra Socialista nos insulta diariament?
I encara sort grossa de que els valencians tinguerem a un brau senador, Manuel Broseta, d\’Aliança Popular aquell 2 de març de 1982, batent-se el coure en defensa de la nostra històrica Llengua Valenciana quan, al voltant del dictamen de l \’Estatut Valencià , i enfrontant-se al senador català Joan Benet que nos volia imposar el terme “catalaní” per a la Llengua Valenciana , li va increpar : “Neguem que la Llengua Valenciana siga català. Neguem el concepte de “unitat de la llengua”. Neguem i nos oposem al monolitismo científic…. i es perfectament polític i científicament admissible que una comunitat intente adequar la seua ortografia i la seua fonètica.” Puix ,com els mallorquíns, …, cas d´haver-se rendit, .. també hauríem perdut la nostra histórica denominació!
¿Qué queda de tot allò? ¿qué nos queda als valencians d\’aquella vena batalladora de principis dels ´80? ¿què li queda a l\’anestesiat Poble Valencià del seu orgullós passat regnícola ? ¿com en trenta anys de degradada democracia el Poble Valencià s\’ha deixat sometre tan humiliantment pels seus analfabets polítics fins i Universitat venuda a extrems de deixar-se furtar la seua historia, la seua cultura, la seua Real Senyera i fins a la seua llengua , suplantada per un infame i infecte dialecte barceloní? …
El Regne de Valencia va tindre en Jaume I un gran rei democrata , revolucionari e innovador, que va crear un grandiós Regne de Valencia “EX NOVO”, foral e independent . Un rei que venia fart dels comtes catalans i de la noblea aragonesa , codiciosos i avars, als qui va prohibir posar les seues ambicioses mans sobre la nostra sobirania.
Per a tal fi nos va crear un sistema democratic de govern atorgant-li al Regne els FURS de Valencia que varen subsistir des de 1238 fins a 1707 (500 anys! ) en les addicions i esmenes que anaven marcant els Corts , en el Curia, designat pel monarca , assessorat per una assemblea de veïns , un Jurat en Cap, triat entre el poble que NO havia de ser “ni noble ni eclesiastic, ni cavaller” i els “quatre JURATS i homens bons de Valencia” triats pels ciutadans i atorgant les garanties democratiques per a que qualsevol persona : “poguera tindre obert estudi de gramàtica , i de totes les atres arts i de física i de dret civil i canonic , en tot lloc i per tota la ciutat".. promulgant les "consuetudines costums" d\’un Regne independent i sobirà.
Un cos jurídic quasi perfecte , d\’extraordinaria vitalitat i que va subsistir durant 500 anys gracies al seu sentit d\’equitat i anticipació que els va fer perdurables .
Sigles després varen retornar els vents democràtics i els insaciables nazionalismes de cienciaficción, basc i català, -carents del gloriós passat FORAL que sempre va tindre el Regne de Valencia- varen arramblar en les seues inventades fórmules forals d\’espoli i prebenda que violaven els articuls constitucionals d\’igualtat i solidaritat. I aixina seguixen en la seua carrera d\’espoli e insolidaritat.
Valencia , la gran ignorada, de llavors i d\’ara. I el Poble Valencià , dormit , anestesiat , patejat. I sense dignitat. Li l´han furtat. Nos l´han furtat.
Nos fa falta un atre Jaume I . En la seua bavura .
